En el marc de la col·laboració amb l’Observatori Ibèric de Mineria, MINOB, des de la cooperativa CICrA Justícia Ambiental hem estat investigant irregularitats en projectes miners situats a l’Estat espanyol. Durant l’encàrrec, que va iniciar el desembre de 2023 i va acabar el maig del 2024, hem analitzat més de 100 casos relacionats amb explotacions mineres ubicades en diferents parts del territori i que versen sobre una multitud d’irregularitats de diferent naturalesa. Aquests casos estaran disponibles per a la seva lliure consulta en forma de fitxes explicatives indexades al mapa virtual interactiu que elabora el MINOB.
La mineria, sector en conflicte amb el medi ambient i els drets humans
Sovint, quan sentim a parlar de conflictes ambientals i de vulneracions de drets humans derivats d’activitats mineres, els casos que més ressonen als mitjans de comunicació tenen a veure amb grans projectes extractius ubicats al Sud-global. Actualment, la majoria es situen a països del continent Sud-americà, on la indústria del liti i altres metalls pesants, rellevants per la transició energètica, té grans impactes a Xile, Brasil, Perú o Bolívia. Però també a països de l’Àfrica, com és el cas de la República Democràtica del Congo i la seva problemàtica amb el Cobalt, o l’extracció de petroli al Delta del Níger.
Més enllà d’aquests grans conflictes ambientals, cal destacar que la mineria nacional està lluny de ser respectuosa amb el seu entorn i les persones que hi conviuen, siguin treballadores de la mateixa explotació o veïnes de la zona on s’ubiquen els projectes extractius. Es té molt present que els impactes, les implicacions i les casuístiques dels conflictes internacionals esmentats responen a una multitud de circumstàncies, com interessos geopolítics o practiques d’espoli colonial, que els fa difícilment comparables amb els casos nacionals analitzats. No obstant això, les investigacions realitzades dins d’aquest encàrrec posen en relleu que els impactes de la mineria en el medi ambient i els drets humans són una qüestió transversal allà on es duen a terme els projectes extractius.
Amb aquesta col·laboració, des de CICrA Justícia Ambiental hem tingut l’oportunitat de conèixer i investigar de prop les problemàtiques legals, socials i ambientals que desperten els conflictes miners en l’àmbit nacional. Sovint aquestes qüestions no transcendeixen als mitjans de comunicació perquè involucren poders fàctics de grans capitals d’inversió i inclús representants públics. Tanmateix, la falta de ressò mediàtic no significa que els conflictes deixin d’existir, sinó que n’oculta les seves conseqüències negatives i contribueix a que se segueixin perpetrant. Per això, té tanta rellevància investigar i denunciar les irregularitats i les implicacions negatives que comporta la mineria nacional. Des de CICrA Justícia Ambiental vam entendre que l’anàlisi d’aquests casos era una qüestió de defensa de la dignitat del territori i de suport a les resistències locals que reivindiquen, dia a dia, els impactes negatius que els projectes miners tenen sobre les seves vides i el seu entorn, tant natural com urbà.
Normativa i casuística
De la mateixa manera que els impactes de la indústria minera es fan notar en diferents àmbits del seu entorn, la normativa vulnerada dels casos estudiats també compren un gran ventall de regulacions. En aquest sentit, la investigació ha posat en relleu que la problemàtica minera dista de ser una qüestió que només afecti estrictament aspectes ambientals.
De fet, la majoria dels casos investigats arreu del país consisteixen en infraccions de normativa urbanística. Mentre que l’explotació obté els permisos corresponents a escala nacional o autonòmica, s’obvien els requisits legals de llicències urbanístiques i d’activitat en l’àmbit municipal. Aquesta omissió de permisos sovint resulta en el fet que l’activitat minera s’acaba duent a terme en terrenys on la seva classificació urbanística no ho permet. Ja sigui perquè són sols protegits en els plans urbanístics o per la seva proximitat amb els nuclis urbans.
Aquestes situacions sovint condueixen a un segon escenari d’infraccions, en aquest cas, per part dels organismes municipals que han de vetllar per l’aplicació de la normativa local. Durant la investigació ha estat recurrent trobar-se amb casos en què l’ajuntament en qüestió ha optat per fer els “ulls grossos” o directament permetre aquests tipus d’irregularitats per part de les explotacions mineres dins el seu terme municipal. Fins i tot, quan l’activitat minera comportava perjudicis per la salut de les veïnes de la localitat per l’emissió de polseguera, sorolls, projecció de runes o esquerdes en els habitatges a causa de vibracions.
Tanmateix, també és cert que el poder de capital i la influència social de la indústria extractiva en territoris de tradició minera pot ser molt gran, això ha fet que en alguns casos les autoritats locals s’hagin vist coartades o incapaces a l’hora de posar fi i clausurar determinades explotacions irregulars, tot i comptar amb sentències judicials a favor.
La necessitat de compliment amb la normativa urbanística posa de relleu l’important paper que juga la ubicació de l’explotació a l’hora de determinar els seus impactes. En aquest sentit, són freqüents els casos de pedreres amb greus impactes adversos sobre entorns naturals protegits, àrees d’interès local, fauna i flora en perill, jaciments i patrimoni cultural, etc. Des d’explotacions que limiten amb les àrees i béns protegits, fins a pedreres que directament traspassen els seus límits i causen impactes directes sobre la zona.
Un altre aspecte ambiental a destacar rau en la relació que existeix entre les activitats mineres i els recursos hídrics, ja que diverses etapes del procés extractiu requereixen l’ús d’aigua. Per això, moltes de les explotacions investigades es troben en les proximitats d’algun riu. Des del refredament de maquinària, fins al rentat de minerals, l’aigua emprada ha de ser degudament tractada abans de ser tornada al medi natural. El mateix passa amb l’aigua que s’escola dins les explotacions a cel obert. Tanmateix, s’han trobat multitud de casos en què organitzacions veïnals i ambientals han denunciat abocaments contaminants a les lleres dels rius provinents d’explotacions mineres. La casuística d’aquests abocaments és diversa, des de negligències deliberades, fins a filtracions per falta de manteniment de les instal·lacions, o per no adoptar les mesures de seguretat adients. Cal mencionar com a agreujant que sovint aquests aprofitaments de recursos hídrics es du terme també sense comptar amb els permisos de les administracions corresponents establerts per la Llei estatal d’Aigües, o, en cas de tenir-los, sobrepassant les quanties autoritzades.
Cal fer menció també a les infraccions de normativa que tenen lloc durant la tramitació dels projectes. Entre elles, durant la investigació les més freqüentment identificades han estat les negligències relacionades amb els estudis d’impacte ambiental (EIA), i la preceptiva declaració d’impacte ambiental (AIA). Ambdós tràmits previstos en la Llei Estatal d’Impacte Ambiental. Pel que fa als EIA, sovint les empreses mineres opten per no incloure tots els impactes que en realitat tindrà el projecte que es vol dur a terme. No preveure deliberadament afectacions a fauna i flora autòctona o protegida, o subestimar l’impacte paisatgístic de la futura explotació són pràctiques recurrents en aquest sentit perquè l’organisme de control ambiental els aprovi el projecte. D’altra banda, a l’hora d’ampliar el perímetre de les explotacions o fer canvis substancials sovint les empreses mineres intenten ometre la corresponent AIA.
L’omissió de tràmits d’informació i participació pública durant la tramitació i aprovació dels projectes és també una de les negligències més denunciades per les veïnes de les zones afectades per projectes mineres, així com les entitats ambientals que s’hi oposen. En alguns casos estudiats les persones afectades denuncien que se n’han assabentat per la premsa, i un cop acabat el període d’informació pública, que un nou projecte miner volia instal·lar-se en la seva localitat. En la mateixa línia, moltes entitats ecologistes de defensa del territori denuncien l’omissió de consulta i participació a les parts interessades en la tramitació dels projectes i, fins i tot en cas de ser consultades, un cas omís flagrant a les seves al·legacions presentades. Tot això, en contravenció del Conveni d’Aarhus sobre accés a la informació, participació pública en la presa de decisions i accés a la justícia en matèria de medi ambient.
Les situacions exposades són una breu síntesi representativa de les diferents irregularitats trobades en el transcurs de la investigació. Tanmateix, la casuística és tan diversa que no es pot incloure al complet dins aquesta publicació. La mala gestió de residus, la vulneració de drets laborals, el suborn a càrrecs públics, desobediència a les autoritats, la destrossa de terrenys fora del perímetre permès, l’omissió del deure de restauració de la zona, o, fins i tot, amenaces a activistes ambientals, són també exemples de pràctiques il·lícites en les quals incorren algunes de les empreses mineres investigades durant la col·laboració de CICrA Justícia Ambiental amb el MINOB.
Denuncia i lluites locals de defensa del territori
Davant l’escenari descrit pot semblar que les irregularitats en la indústria minera nacional són una patologia endèmica impossible de remeiar. Si bé és cert que són tendències de difícil reversió, val la pena destacar la feina que es fa des dels territoris per part de les entitats ecologistes i venials locals per tal de frenar aquestes injustícies. En la majoria de casos estudiats, si les empreses extractives han estat sancionades o les seves instal·lacions clausurades ha estat gràcies a les denúncies provinents des de la societat civil organitzada, la seva feina incasable i a la seva dedicació constant.
Des de les seves plataformes i entitats, persones conscienciades per la protecció del medi ambient i els drets humans lluiten dia a dia per posar fi a la impunitat de la indústria minera en la seva vulneració de drets humans i ambientals. En el marc d’aquest projecte CICrA Justícia Ambiental ha pogut comptar amb col·laboració organitzacions com Ecologistes en Acció Galiza, Bierzo Aire Limpio, la Coordinadora Ecoloxista d’Asturies, i l’Asociación d’Ecologistas del Jarama, sense les quals ens hagués estat impossible aprofundir en els casos investigats. Volem aprofitar aquest espai per donar-los-hi les gràcies i encoratjar-les en la seva importantíssima tasca de defensa del territori i les seves comunitats.