La justícia ambiental és una narrativa cada vegada més reivindicada per moviments ecologistes d’àmbit local i global, com a alternativa a la cada vegada més desacreditada noció de desenvolupament sostenible. És una matriu d’idees que serveixen tant per explicar les diferents manifestacions de la crisi ambiental, com per fonamentar nous principis axiològics, eines, estratègies i pràctiques socials i jurídiques per a la defensa del medi ambient i la justícia social.
La noció de justícia ambiental neix als Estats Units a la fi de la dècada dels setanta amb l’emergència d’uns moviments socials, lligats als col·lectius de defensa dels drets civils de minories racials, que posen sobre la taula el problema de la distribució dels riscos i els impactes ambientals. A partir de la constatació de la tendència institucionalitzada a la discriminació racial i socioeconòmica en la distribució territorial de les instal·lacions nocives i perilloses, aquests moviments impugnarien la premissa universalista dominant de què la crisi ambiental global afecta de manera igual a tots els éssers humans.
La justícia ambiental tracta també de la legítima pretensió de romandre en el lloc i entorn al qual es pertany, a trobar protecció davant el creixement i inversió desbocats, la contaminació, l’acaparament de terres, l’especulació, la desinversió i l’abandonament institucional. No és una pretensió plantejada com una reivindicació NIMBY (No al meu pati del darrere), sinó com una aspiració de justícia generalitzable a tothom, NIABY (No al pati del darrere de ningú). En aquest sentit, planteja qüestions estructurals. Promou un canvi de paradigma sobre les deixalles tòxiques i els riscos tecnològics. Entesos com a evidències de la irracionalitat del sistema productiu, ens urgeix no tant a gestionar-los com a evitar-los.
D’altra banda, en l’àmbit de les transicions energètiques que ens reclama l’actual context, el paradigma de la justícia ambiental no es conforma amb el mer recanvi tecnològic i sotmet a un acurat escrutini les dinàmiques de distribució (territorial i social) de beneficis, passius ambientals i poder associades a aquests processos.
En els últims temps, s’ha encunyat la noció de justícia ambiental global per explicar les desigualtats Nord-Sud en la distribució de les càrregues i beneficis del metabolisme social global, concepte, aquest últim, que expressa i mesura els intercanvis de matèria i energia que sustenten la reproducció dels sistemes socials. Influït per les matrius teòriques basades en la noció de sistema-món (Wallerstein), el discurs de la justícia ambiental global s’ocupa d’explicar i revertir les existents inequitats en la distribució dels beneficis i passius ambientals del capitalisme global, sostingudes i reproduïdes a través de l’ordre institucional econòmic internacional. La preocupació ja no radica només en les dinàmiques comercials a través de les quals els beneficis del capitalisme mundial es concentren a les regions del centre del sistema, ni tampoc només en la concentració de passius ambientals en determinades regions o sectors de la població més vulnerable, sinó també en les dinàmiques a través de les quals es desplega aquesta relació inversament proporcional. Aquest paradigma, doncs, aborda la crisi ambiental a partir de l’observació que la concentració de beneficis del capitalisme mundial se sosté sobre una sèrie de processos que traslladen territorialment els passius associats a aquests.
La injustícia ambiental global es manifesta, per exemple, en les característiques dels models productius en què les societats perifèriques basen les seves economies nacionals, subjectes a la pressió del sistema de divisió internacional del treball: extracció massiva de recursos naturals, indústries perilloses, indústries convencionals subjectes a baixos estàndards ambientals, emmagatzematge de residus, etc. També es manifesta en què els països que menys han participat històricament dels beneficis del capitalisme global són actualment els més vulnerables (ecològica, social i econòmicament) davant de les degradacions dels béns comuns globals i, especialment, enfront del canvi climàtic.
CICrA és CICrA Justícia Ambiental justament perquè volem fer èmfasi en aquesta dimensió distributiva de la crisi ambiental. Volem visibilitzar com aquesta crisi agreuja les vulnerabilitats i les injustícies socials que es reprodueixen des de fa segles. No només aspirem, doncs, a defensar la naturalesa, sinó que per a nosaltres és també prioritari defensar els drets de les persones, la justícia social i la democràcia degradats per la crisi ambiental.
